La Ruta Románica de Aran permet gaudir de la visita guiada a les 15 esglésies més destades.

 

De forma progressiva, els usuaris disposaran d’informació relacionada amb el Bens Culturals d’Interès Nacional (BCIN’s), Els Bens Culturals d’Interès Local (BCIL’s)i els bens sense catalogar. També es donaran a conèixer estudis monogràfics relacionats (inventari de campanars i campanes) i (inventaris de molins i serradores)

 

Tota aquesta informació es dirigeix a un ampli ventall d’usuaris per satisfer necessitats ben diferents: des de la tramitar una llicència o redactar un projecte fins a l’elaboració d’estudis i treballs d’art o d’història, la preparació d’un viatge turístic o simplement l’actualitat d’actes, cursos o actuacions al patrimoni cultural de la Vall d’Aran.

 


 

Era lengua

Una lengua románica El aranés es el nombre que recibe la lengua occitana del Valle de Arán. La lengua d’òc o occitano pertenece al grupo de lenguas románicas o neolatinas y está constituido por seis grupos dialectales: vivaro-aupin, provençau, lemosin, auvernhat, lengadocian y gascon. Er aranés es una variante del dialecto gascon. Observad el mapa de la zona lingüística del occitano con los dialectos que lo constituyen. Superficie: 190.000 Km2 Características del gascon: signos evolutivos 1.Omisión de la F latina por la H, en ocasiones aspirada: FERRUM> hèr, FILIU> hilh 2.Caída de la N intervocálica: FARINA> haria, UNA> ua 3.Cambio u omisión de L final a U semivocal: SAL> sau, MALU> mau 4.Evolución de LL latina interior o final: VITELLUS> vedèth, BELLUS>bèth 5.LL intervocálica pasa a R: BELLA> bèra, GALLINA>garia 6.Aparición de A protética delante de R inicial, duplicando así la R: ROTA> arròda, RADICE> arraïc 7.Metátesis de –R: VENTRUM> vrente, CAPRA> craba
http://www.cultura.conselharan.org/content/view/165/121/lang,es/